Hi havia una vegada una princesa que es deia Gràcia i, la veritat és que no li feia cap gràcia el seu nom. La princesa no era com totes les dels contes, no li agradava pentinar-se, ni anar amb vestits, Gràcia era una princesa especial. Tenia les cames i els braços tant llargs com espaguetis.
Un dia el seu pare va decidir fer una batalla de guerrers, en la qual tothom es posava les seves millors gales i volien estar d'allò més bé.
La princesa patia, ja que sabia que li farien una presentació i, a ella, el baixar i pujar escales, no se li donava gaire bé.
De cop i volta amb els nervis, el seu vestit es va enganxar amb una de les branques dels arbres, i es va veure amb la roba interior. Sense pensar-ho va agafar una "armadura" que estava per allà, i va agafar el primer cavall que es va trobar,... Sense voler, va aparèixer en mig del combat i per vergonya no va voler dir qui era. Va seguir el combat, ara amb un, ara amb l'altre... Per fi van sonar les trompetes, era l'últim combat, i... a que no sabeu qui va guanyar??? Doncs sí, va guanyar la princesa, i el seu pare la va felicitar davant de tot el poble, i li va prometre que mai més tornaria a ficar-se amb les seves cames llargues.
I conte contat, aquest conte ja s'ha acabat...
